CATALUNYA 1714

Un mica d'història sempre va be per recordar a la gent, perquè els catalans volem recuperar la independència que teníem abans del 11 de setembre de 1714.
Fa 293 anys Catalunya va perdre les seves llibertat com a poble. Cada any commemorem aquella tragèdia perquè malgrat la derrota i la tirania que ens van sotmetre, els catalans encara existim. Molts tirants ens han volgut mal, ells no hi son, però Catalunya i els catalans continuem existint.

Pels que no sapigueu que es el tractat de nova Planta aquí teniu una petita explicació.

L'any 1700 mor sense descendència Carles II l'Encisat i designà com a successor a la corona hispànica un Borbó, Felip d'Anjou (futur Felip V), nét de Lluís XIV de França. Aquest fet esdevingué un problema de política internacional ja que trencava l'equilibri europeu de poders,doncs la casa borbònica podia governar a dues monarquies: la francesa i l'espanyola. La resta de potències europees s'hi van oposar: Anglaterra, Holanda, Àustria, alguns estats alemanys, Portugal i Savoia van constituir la Gran Aliança de l'Haia i van declarar la guerra a Espanya i França. El juny de 1705, representants de l'oposició antiborbònica catalana van signar amb Anglaterra el pacte de Gènova. Entre altres punts, la monarquia anglesa s'hi comprometia a garantir que, fos quin fos el resultat de la guerra, Catalunya no perdria les seves Constitucions. Al novembre d'aquell mateix any, l'arxiduc Carles entrava a Barcelona i era proclamat rei pels catalans.

El 1711 l'arxiduc Carles va esdevenir rei d'Àustria i emperador d'Alemanya i, davant la possibilitat que accedís també al tron espanyol formant un imperi molt poderós, va perdre l'ajut d'Anglaterra i Holanda.
El tractat d'Utrecht (1713) va segellar la pau entre les potències bel·ligerants; Felip V s'hi consolidava com a rei d'Espanya, a canvi, però, d'importants concessions territorials i econòmiques als estats aliats (com per exemple l'entrega de Gibraltar a la corona britànica). Des d'aquell moment, Catalunya va restar sola davant els exèrcits francocastellans.
Abandonats a la nostra sort, els catalans ens vam fer forts a Barcelona i Cardona. La capital del Principat va ser assetjada per uns 40.000 homes, castellans i francesos, enfront els 5.000 catalans que la defensaren. Però la derrota era previsible, i el dia 11 de setembre de 1714, uns 20.000 soldats comandats pel duc de Berwick van iniciar l'assalt a la ciutat, a través de set bretxes de la muralla obertes per l'artilleria. A primera hora de la tarda la ciutat capitulà a canvi de no patir represàlies de cap mena. Promesa que, obviament, no fou complerta pels conqueridors.
La consumació de la derrota: El Tractat de Nova Planta
La repressió posterior, en la seva brutalitat i també en la seva execució sistemàtica i funcionarial, va prendre de vegades trets gairebé esperpèntics, com ho demostra el fet que es van arribar a prohibir tots els ganivets de punta.
Finalment, el règim d'ocupació militar va ser confirmat, des d'un punt de vista jurídic, pel Decret de Nova Planta (1716). Aquest decret establí, entre altres punts infames:
- La Corona d'Aragó despareixia i els seus territoris passaren a governar-se seguint el model castellà.
- La divisió territorial de Catalunya en corregiments, com a Castella, que anul·lava la divisió tradicional en vegueries.
- Abolició de les institucions catalanes (el Consell de Cent, les Corts, la Generalitat i l'exèrcit).
- Abolició del sistemes fiscal.
- Abolició del sistema monetari.
- Abolició de les constitucions de Catalunya i imposició de les lleis de Castella.
- El govern del Principat quedava en mans d'un capità general, que presidia la Reial Audiència, i disposava de dotze corregidors, amb seu a les principals ciutats catalanes.
- Totes les institucions municipals, de caràcter representatiu, van ser abolides.
- Els drets de la Generalitat i dels municipis va ser segrestats pel monarca.
- Es va crear un nou impost, el cadastre, nascut com una composició de guerra. Substituïa tots els impostos existents fins aleshores i no afectava ni la noblesa ni el clergat, que no l'havien de pagar.
- El castellà, llengüa pràcticament desconeguda pel poble català, s'imposava en els àmbits de l'administració. Posteriorment, La Reial Cèdula d'Aranjuez del 1768 va prohibir l'ensenyament en català, i una altra Reial Cèdula, al 1772, va prohibir dur els llibres de comptes en català.

El Tractat de Nova Planta no ha estat mai derrogat.. Per aquest motiu, des d'aquest bloc pretenc forçar al Govern Català a exigir al Govern de l'Estat Espanyol la derrogació, 300 anys després, de tant humiliant i vergonyós Decret, retornant la poble català la sobirania perduda i la capacitat d'escollir lliurement com i per qui volem ser governats i quin encaix desitgem en el global de la Península Ibèrica.