dissabte, 28 de març de 2009

Un Català que va anar a Brussel·les

Aquí us deixo el meu àlbum de fotos

dimarts, 24 de març de 2009

6é Concert de l'Estelada

2004


2005


2006

2007

2008

2009

Aquest any 2009 la força i la lluita continuen als Països Catalans, així que el dia 18 d'abril esteu totes convidades i convidats al concert de l'Estelada, realitzat per 6è any consecutiu.
En aquesta 6a edició hem decidit ampliar horitzons i engrandir el concert, així que aquest cop el concert començarà a les 8 del vespre amb 3 cantautors, seguirem amb un sopar popular i rematarem la nit amb tres grups més.

Els grups seran:

El noi del cirerer + Meritxell Gené + Cesk Freixas + SOPAR POPULAR+ El Belda i el Conjunt Badabadoc + Betagarri + Srombers!!!!!

Us hi esperem a totes i a tots!!
La lluita per uns Països Catalans en llibertat continua, perquè junts ho podem fer possible!

divendres, 20 de març de 2009

Ara mateix

Ara mateix enfilo aquesta agulla
amb el fil d’un propòsit que no dic
i em poso a apedaçar. Cap dels prodigis
que anunciaven taumaturgs insignes
no s’ha complert i els anys passen de pressa.
De res a poc, i sempre amb vent de cara,
quin llarg camí d’angoixa i de silencis.
I som on som; més val saber-ho i dir-ho
i assentar els peus en terra i proclamar-nos
hereus d’un temps de dubtes i renúncies
en què els sorolls ofeguen les paraules
i amb molts miralls mig estrafem la vida.
De res no els val l’enyor o la complanta,
ni el toc de displicent malenconia
que ens posem per jersei o per corbata
quan sortim al carrer. Tenim a penes
el que tenim i prou: l’espai d’història
concreta que ens pertoca i un minúscul
territori per viure-la. Posem-nos
dempeus altra vegada i que se senti
la veu de tots, solemnement i clara.
Cridem qui som i que tothom ho escolti.
I, en acabat, que cadascú es vesteixi
com bonament li plagui, i via fora,
que tot està per fer i tot és possible.

Miquel Martí i Pol
(Del llibre L’àmbit de tots els àmbits)

dijous, 19 de març de 2009

Qui ha donat l'ordre de les càrregues i agressions continuades?




Ara mateix sento vergonya i indignació per forma part d'un país, on els seus governants actuen d'aquesta manera, la repressió no es mai el bon camí.
Com poden un grup de mossos carregar indiscriminadament, contra els estudiants, periodistes, premsa gràfica, en definitiva a tot déu que estava allà, amb porres, cascs, escuts, armilles, etc..., contra aquesta gent que s'implement portaven llibres a les mans, bolis i llibretes o les càmeres de fer fotos...
I jo em pregunto, qui ha donat l'ordre? Perquè el mossos aquest son simples marionetes, no pensen, no raonen, son com robots que estan dirigits per algú que en principi si que pensa i raona, en Saura potser? El que esta clar es que veien les imatges i vídeos no o han pensat gaire abans. Lo d'ahir va ser una batalla en tota regla, fins i tot recordava com va dir Manel Delgado, a èpoques més dures, èpoques de NO democràcia, en l'època del Franco.
On està la democràcia en aquest país? On està la llibertat d'expressió? On esta la lliberta a manifestar-se en contra?
Que passa senyor Saura, que tothom que no pensi com vostè es un delinqüent i sa de reprimir a base d'osties? I vostè es considera d'esquerres i progressista, no? Espero que a les elccions la gent se'n recordi d'això.
Espero que hi hagi reaccions polítiques i que rodin alguns caps, perquè si no es així, voldrà dir que no estem en una democràcia plena.

dimecres, 11 de març de 2009

905443130


Encara no fa 5 minuts he rebut al meu mòbil personal el seguent missatge de text, "SERVICIO EXPRESS: tenemos pendiente de entregar un paquete para Vd. Si vd es titular del teléfono móvil xxx por favor contacte con nosotros al 90 54 43 130 gracias" la meva primera reacció a sigut trucar, i quant ha començat a trucar el mòbil em sortia el numero separat en grups de 3 dígits, o sigui 905 443 130 i me adonat que era un 905 i he penjat ràpid (espero que no hagi connectat n'hi un segon), llavors se ma acudit buscar el numero a internet i he trobat un foro on molta gent també havia rebut el mateix sms i que era una ESTAFA. Aquí
Espero que no us arribi aquest sms, però si el rebeu que sapigueu que es una estafa en tota regla, si llegiu el foro una mica, hi ha algú que si que ha trucat i et surt un robot informàtic, que no pots ni parlar amb cap teleoperador.
No se d'on han tret el meu telefon aquesta colla de fills de puta, però les companyies de telefonia mòbil haurien de fer alguna cosa per evitar aquestes estafes, com per exemple, informar, abans d'establir la connexió, de la tarifació de la trucada i tenir la possibilitat de refusar-la si vols.

dilluns, 9 de març de 2009

10.000 a Brussel·les per l'Autodeterminació


Primer de tot, espero que tots els meus companys de viatge hagin arribat be a casa, a l'igual que tots els altres viatgers.
Doncs sí, aquest cap de setmana vaig estar a Brussel·les, a la manifestació per demanar l'autodeterminació de Catalunya.
No vull entrar en el ball de xifres que s'han dit a diversos mitjans de comunicació, el cert es que érem molta, molta, gent, només cal mirar els vídeos i fotos que roden per internet i crec que es evident que no érem 4 gats.
Va ser una gran festa, per demanar de forma pacifica, que tenim el dret a decidir, i que ningú o pot evitar, si els catalans volem, tindrem la independència. Vull dir-vos que hem de ser conscients que els que vam ser a Brussel·les el 7 de març de 2009 hem fet una cosa gran, que, si tots plegats sabem fer el que cal fer, aquest fet pot ser un punt d'inflexió a l'història moderna del nostre país, pel camí a la seva independència.
Estic feliç d'haver anat a Brussel·les, però decepcionat i trist a la vegada, per molts dels meus, amics i companys de lluita, de lluita durant anys, anant a molts països d'Europa pregonant als 4 vents que no som espanyols, que som catalans i que aquest dia, es van quedar a casa.
Potser es una carga que portem els catalans, però hem de ser pedagogs, em d'explicar a tot el món perquè no volem formar part d'Espanya, ha Brussel·les, ens en vam fer un far, la gent no entenia que passava, que hi feien tantes persones amb estelades manifestant-se. Fins hi tot espanyols, que potser no hi estaven d'acord però ho respectaven.
Recordar que la lluita no s'acaba aquí, sinó que continua, i que ara més que mai, no podem abaixar la guardia.

PD: No us recomano anar Brussel·les en bus, va ser realment una tortura, 32 hores entre anar i tornar, en seients que apenes s'hi cabia, un per persona, dormint (o no) al bus les hores que podíem.
Vaig fer moltes fotos, però les he de triar i penjar, i això requereix temps, cosa que malauradament ara mateix no tinc.