10.000 a Brussel·les per l'Autodeterminació

Primer de tot, espero que tots els meus companys de viatge hagin arribat be a casa, a l'igual que tots els altres viatgers.
Doncs sí, aquest cap de setmana vaig estar a Brussel·les, a la manifestació per demanar l'autodeterminació de Catalunya.
No vull entrar en el ball de xifres que s'han dit a diversos mitjans de comunicació, el cert es que érem molta, molta, gent, només cal mirar els vídeos i fotos que roden per internet i crec que es evident que no érem 4 gats.
Va ser una gran festa, per demanar de forma pacifica, que tenim el dret a decidir, i que ningú o pot evitar, si els catalans volem, tindrem la independència. Vull dir-vos que hem de ser conscients que els que vam ser a Brussel·les el 7 de març de 2009 hem fet una cosa gran, que, si tots plegats sabem fer el que cal fer, aquest fet pot ser un punt d'inflexió a l'història moderna del nostre país, pel camí a la seva independència.
Estic feliç d'haver anat a Brussel·les, però decepcionat i trist a la vegada, per molts dels meus, amics i companys de lluita, de lluita durant anys, anant a molts països d'Europa pregonant als 4 vents que no som espanyols, que som catalans i que aquest dia, es van quedar a casa.
Potser es una carga que portem els catalans, però hem de ser pedagogs, em d'explicar a tot el món perquè no volem formar part d'Espanya, ha Brussel·les, ens en vam fer un far, la gent no entenia que passava, que hi feien tantes persones amb estelades manifestant-se. Fins hi tot espanyols, que potser no hi estaven d'acord però ho respectaven.
Recordar que la lluita no s'acaba aquí, sinó que continua, i que ara més que mai, no podem abaixar la guardia.

PD: No us recomano anar Brussel·les en bus, va ser realment una tortura, 32 hores entre anar i tornar, en seients que apenes s'hi cabia, un per persona, dormint (o no) al bus les hores que podíem.
Vaig fer moltes fotos, però les he de triar i penjar, i això requereix temps, cosa que malauradament ara mateix no tinc.