Els catalans podran «votar» pel dret de decidir en unes taules als carrers el 9 de març
La Plataforma pel Dret de Decidir (PDD) i Sobirania i Progrés (SiP) han presentat la recollida de signatures que faran als carrers el 9 de març, dia de les eleccions generals, per demanar la competència de convocar referèndums sense el permís de les autoritats espanyoles. (Foto: Xavier Alsinet)
Es tracta d'una campanya que es va posar en marxa pel Sant Jordi del 2007, però ara es vol aprofitar la jornada del 9-M per donar-li 'un nou impuls'. Tot plegat, però, amb la voluntat de no interferir en la jornada electoral. En aquests moments ja hi han unes 50 taules confirmades arreu del territori i els organitzadors confien que, a aquest ritme, 'no serà difícil' arribar a tenir-ne entre 400 i 500.
La campanya, que porta per títol 'Decideixo decidir', es va començar el 23 d'abril del 2007 i ha tingut punts àlgids en dies assenyalats, com l'11 de setembre o la manifestació de l'1 de desembre, moment en el qual es van recollir unes 6.000 signatures. Les plataformes, però, no han volgut donar encara una xifra del nombre de signatures total que porten recollides. En l'inici, es van editar 100.000 butlletes, repartides entre les diferents entitats col·laborades, i pel 9 de març se n'han editat 100.000 més. La voluntat és que la campanya duri entre dotze i quinze mesos.
L'objectiu és portar les signatures a la comissió de peticions del Parlament perquè demani a Madrid tenir capacitat de convocar referèndums i 'els ciutadans puguin decidir sobre tot el que fa referència al nostre país'. Això s'hauria de fer a través d'una llei orgànica per la qual s'estableix la transferència per la via de l'article 150.2 de la Constitució espanyola, el mateix que es va fer servir per traspassar la competència de trànsit als Mossos d'Esquadra. A més de Catalunya, les plataformes han assegurat que, si hi ha un gruix suficient, la voluntat és portar la iniciativa a tots els parlaments dels Països Catalans.
La portaveu de la PDD, Mònica Sabata, i la portaveu de Sobirania i Progrés, Elisenda Paluzié, han recordat que aquesta competència estava inclosa dins de l'Estatut aprovat al Parlament el 30 de setembre del 2005, però que va 'caure' durant el procés de negociació amb Madrid. L'Estatut actual contempla que la Generalitat pugui convocar consultes populars, però amb l'autorització prèvia del govern espanyol. El Govern està treballant en una llei de consultes populars.
La PDD, amb unes 700 entitats adherides, i Sobirania i Progrés, amb més de 20.000 adherits, volen mobilitzar aquest actiu amb l'objectiu de donar un 'nou impuls' a la campanya aprofitant la jornada electoral. Entre les taules confirmades, Sabata ha explicat que han detectat que les comarques de Girona estan 'molt mobilitzades' i ha afegit que ja n'hi ha de previstes a Eivissa, Perpinyà i la Franja de Ponent. A més, està prevista la possibilitat que, si hi ha un excés de voluntaris en algunes zones, es desplacin allà on en calguin.
Un dels organitzadors de la iniciativa, Víctor Cucurull, ha explicat que, per tal d'instal·lar taules, es buscarà la col·laboració d'entitats, ateneus, grups de joves, esplais o casals. A cadascun que ho demanin se li donaran un equip format per una caixa on s'inclouran un centenar de mocadors, que podran vendre al preu de 2 euros, adhesius i 200 butlletes per recollir les signatures. Aquest equip els costarà a cada entitat uns 100 euros, per tal que les plataformes puguin cobrir les despeses, que podran recuperar amb la venda dels mocadors.
Sense voluntat d'interferir
Els organitzadors han volgut deixar clar que es tracta d'una acció 'al marge de la jornada electoral i al marge dels partits polítics'. De fet, han assegurat que no es vol 'emmarcar' la recollida de signatures amb la jornada electoral, sinó que sigui un 'acte paral·lel'. 'Pretenem que es faci des de la més estricta legalitat', ha dit l'advocat Oriol Munné, que ha recordat que ja hi va haver una experiència per les últimes municipals i no hi va haver 'cap problema'.
Les caixes que es repartiran a les entitats inclouran un seguit de 'criteris legals' a seguir. De fet, els organitzacions demanaran que les taules se situen 'a distància' dels col·legis electorals per tal que 'no molestin la jornada electoral'. Així, han apostat per utilitzar el 'sentit comú' i instal·lar les taules allà on 'no interfereixi la jornada electoral'.
